-Passeja pel carrer fins a trobar-se amb un edifici que encaixa amb la descripció que li havien donat. Puja les escales fins a arribar a un petit i humil rebedor que està una mica deixat.-
Tècnicament, és aquí, però no sembla un lloc en el qual hi hauria una clínica.
S’apropa a la porta i realitza 3 tocades separades entre elles per uns segons
-S’escolten peces metàl·liques xocant entre elles, seguides del cruixir de la fusta acompanyada del soroll d’unes passes apropant-se a la porta. La porta s’obre lentament. Un home gran, amb bata arrugada i ulleres baixes a la punta del nas, observa amb curiositat.-
Metge: “Bon vespre. No esperava pas visites a aquestes hores.”