-En George calla durant uns moments, mentre l’expressió de la seva cara es torna horroritzada. De cop s’ajup i es comença a agafar el cap mentre crida-
George: “Ja són aquí! Allunyeu-vos de les portes!”
-Sembla no veure més que el pols i foc dels seus records. Tornada al present-
George: "Perdoni... el soroll... encara ressona al meu cap, és complicat oblidar-ho, el caos, la mort, els crits. M'ha semblat tornar a ser allà sota el foc de morter. És... intens.”
Emilio: “Respira, encara ets a la teva clínica, estàs segur”
George: "Necessito un moment per recompondre'm. De què estàvem parlant? Ah, sí, ja ho recordo…”