-Les faccions del George es relaxen per fi. Una sensació de claredat substitueix la por i caos inicial.-
George: “Les meves mans... sí… ara ho recordo. Estava suturant la ferida d’un jove soldat. El fil rellisca. És ple hivern, fa fred a l’ala mèdica. El noi a la taula delira sobre “La Dama”…”.