Saray Teodoro

-Emilio arriba América, a Haskell County concretament, al barri on va començar tot. Sense saber per on començar li crida la atenció una petita botiga de conveniència al final del carrer.-

• Quin millor lloc hi ha per començar la investigació que a la botiga on van a comprar els veïns. Potser m’assabento d’alguna cosa.*

-S’apropa a l'establiment. Una botiga petita, però amb molta personalitat, no sembla pas qualsevol cosa. Uns quants cartells d’actualitat penjats a la finestra, uns aparadors que mostren l’interior, però no amb massa claredat. Les grans lletres a la fatxada, sobre la porta es poden llegir, “P. DUNCAN”. Un lloc ordenat el qual se sent tractat amb cura.

Abans d’entrar, veu un home sortir amb una bossa de la compra.-

Ciutadà 1: “No m’enredis més! Mira que jo portava pressa…”- Expressa fent veure’s enfadat, alhora donant a entendre que no té importància.-

-L’Emilio deixa passar al senyor i entra a la botiga. Com anticipava pel seu exterior, a l’esquerra, troba tres fileres de prestatgeries amb molta quantitat de productes. El soroll visual de l’estança no mareja al que entra sinó, el reconforta. Es veu un lloc casolà, propi de qui en té cura. Al centre, frontal a la porta, un taulell amb una dona guardant monedes a la caixa.

Decideix tafanejar una mica que se’l disposa, quan la dependenta aixeca la mirada.-

Lillian:”Benvingut! Que busca alguna cosa? Oh, però sí jo a vostè no el conec. Què és nou al barri?”

-La sobtada intervenció descol·loca una mica a l’Emilio. Decideix aproximar-se a ella. Potser pot treure una mica d’informació.-

Emilio:- 1. ”Només estic donant una ullada, gràcies.”