-S’obre la porta de l’establiment. Entra una dona petita, encorbada amb la caputxa de l’abric posada. Lentament i amb dificultat, s’apropa al taulell.-
Lillian: “Bon dia senyora Mackin! Que te fred? Amb el bon temps que fa. Això és que ha de menjar més.”
-La Margaret la mira i somriu sense forces.-
Margaret:”Ai, no ho es dona porto, uns dies de gossos. Un mal de cap, unes fredors…”
Lillian:”Però que diu vostè, si no és temps de refredats.”
Margaret:”Em costa moure-ho tot. Baixar a fer la compra em suposa tot un repte.”
Lillian:”Bé ara ets sola a casa, no et farà falta baixar tant.”
Margaret:”Ara que ho dius, el meu marit va venir uns dies de visita fa un parell de setmanes. Quina alegria més gran. Ho necessitava. Em va deixar una carta en acomiadar-se. Una pena que no vaig arribar a llegir-la quan, maldestre del meu, va caure un got d’aigua a sobre quedant tota molla. Les parts importants són illegibles, una pena. He intentat desxifrar-la, però tampoc soc una lectora massa àgil. Tot i això, em reconforta mirar el paper i veure les seves inicials escrites a mà, LM.”
Lillian: 1. Com portes la seva anada?
Margaret: -1.”És dur, no et mentiré. Però em calma haver-ho vist, que estigués bé.
-2. “La vaig deixar a casa, al costat de la xemeneia. Per veure si es podia assecar d’alguna manera.”
Margaret: (pensant si dir-ho o no)”Et puc dir una cosa? És una sensació molt estranya. Últimament sento que algú m’observa. Com si algú fos per mi.(riu insegura) És una ximpleria ja ho sé, serà millor que marxi.”
-Abans de poder adonar-se, la Senyora Miller marxa de l'establiment.-
FIN DEL FLASHBACK
Lillian: “Va ser l’última vegada que vaig saber d’ella.”